Una volta comprovada per l'organització dies abans que la il·luminació de la Plaça de Bous era suficient per a poder desenrotllar el joc de nit es decidí disputar la competició els dies divendres 18 de nit i tot el dissabte 19 fins a disputar la final.
El citat divendres a mijant vesprada una forta pluja tempestuosa feia perillar l'inici de la competició, aplegant l'organització a haver de fer un quadre d'horaris d'emergència per al dissabte, per si el divendres la pluja impedia que tinguera lloc el torneig. Gràcies a Deu poc abans de l'inici de la competició la pluja parà, i a més fou molt beneficiosa per a l'estat del terreny de joc, es a dir de la Plaça, tan sols l'aigua havia inundat el pati de quadrilles, que fou drenat de la millor manera possible.
Amb puntualitat començava el primer dels encontres a les 20'45, en que un dels favorits guanyava per 8 a 0, i així successivament anaven disputant-se tots i cadascun dels encontres programats per al divendres, amb la nota discordant que un equip de Villena no es presentava a jugar malgrat haver-se inscrit. La remarcada constant de línies entre partit i partit era ineludible per a poder vore clares les àrees especialment, lloc clau en esta competició. Amb la caiguda de la nit, la frescor i la humitat degut a la tronada abans mencionada obligaven als nombrosos espectadors a haver de posar-se roba d'abric. Molts d'estos espectadors aguantaren fins vora les 2 del matí en què es posà fi a la jornada del divendres.
La competició es reiniciava a les 9 del matí del dissabte, amb molta rivalitat en tots els encontres i màxima igualtat als mateixos, els catorze minuts que duren els encontres i el rebot constant del baló a la valla fan de la intensitat una de les qualitats del mateixos, no es pot parar ni un minut. Prop de les 13 hores finalitzava la jornada matutina. Després un descans amb tal d'evitar les hores de màxima calor, i ja a la vesprada a les 17 hores, novament en marxa la competició fins al final de la mateixa. Poc a poc anava decidint-se quins equips s'eliminaven i quins anaven a passar a quarts de final, dos equips de cadascun dels quatre grups serien els que passarien. L'afluència de públic en la vesprada del dissabte fou notòria, disfrutant d'un espectacle diferent i peculiar, tal volta únic al mon.
Els jugadors s'esforçaven a tope amb tal d'aconseguir la victòria, amb alguna xicoteta eixida de to en quan a contacte físic, però foren mínims estos casos, la lluita noble era constant amb tal d'aconseguir col·locar la pilota dins de les menudes porteries. Els jugadors i organitzadors van tenint més clares les originals normes i tots tenen més clar com s'ha d'actuar.
Al voltant de les 22'15 finalitzava la fase de grups, i els huit equips classificats passaven a disputar els quarts de final, i seguidament els quatre guanyadors (un per penals) competien en les semifinals del torneig que foren:
Aberroncho 4 – Drink Team 1
Uns curtits jugadors de gran qualitat guanyaven a uns joves valors de la cantera bocairentina.
Bocadil 0 – Casa'l Sanz 2
Un dels històric del futbol local dels darrers anys perdia davant d'un equip plagat de jugadors del C.D.Bocairent.
I com a colofó la gran final, disputà per dos equips que per mèrits propis presentaven la seua candidatura al títol d'esta segona edició del Futbol al Rogle.
Després d'un partit de màxima igualtat, el resultat final fou d'Aberroncho 1 – Casa'l Sanz 1, lo qual obligava a decidir el torneig als penals, sent l'equip de Casa'l Sanz el que estigué més acertat i s'emportà el títol que no pogué guanyar l'any passat.
El punt i final fou el lliurament de trofeus per part del coordinador d'esports i d'un membre de l'organització. Cridant l'atenció a alguns espectadors la falta d’algun representant municipal.
Acte seguit i una volta buida la Plaça tocava tornar-la al seu estat habitual. Els membres de l'organització que quedaven, junt al coordinador d'esports, així com a la inestimable ajuda d'alguns jugadors, prompte feren que la Plaça passara de ser un camp d'esports al “coso taurino” que sempre ha segut.
Tan sols resta agrair sumament a tots els que han fet possible la disputa del torneig, des de la regidoria d'esports de l'Ajuntament, passant per la Penya Taurina, el Patronato, els equips participants, alguns membres del Zinganillo, la indispensable llavor del coordinador d'esports, sense el qual tot açò seria impossible, així com a familiars i amics dels organitzadors, .., MOLTES GRÀCIES A TOTS, i fins la pròxima edició.
El citat divendres a mijant vesprada una forta pluja tempestuosa feia perillar l'inici de la competició, aplegant l'organització a haver de fer un quadre d'horaris d'emergència per al dissabte, per si el divendres la pluja impedia que tinguera lloc el torneig. Gràcies a Deu poc abans de l'inici de la competició la pluja parà, i a més fou molt beneficiosa per a l'estat del terreny de joc, es a dir de la Plaça, tan sols l'aigua havia inundat el pati de quadrilles, que fou drenat de la millor manera possible.
Amb puntualitat començava el primer dels encontres a les 20'45, en que un dels favorits guanyava per 8 a 0, i així successivament anaven disputant-se tots i cadascun dels encontres programats per al divendres, amb la nota discordant que un equip de Villena no es presentava a jugar malgrat haver-se inscrit. La remarcada constant de línies entre partit i partit era ineludible per a poder vore clares les àrees especialment, lloc clau en esta competició. Amb la caiguda de la nit, la frescor i la humitat degut a la tronada abans mencionada obligaven als nombrosos espectadors a haver de posar-se roba d'abric. Molts d'estos espectadors aguantaren fins vora les 2 del matí en què es posà fi a la jornada del divendres.
La competició es reiniciava a les 9 del matí del dissabte, amb molta rivalitat en tots els encontres i màxima igualtat als mateixos, els catorze minuts que duren els encontres i el rebot constant del baló a la valla fan de la intensitat una de les qualitats del mateixos, no es pot parar ni un minut. Prop de les 13 hores finalitzava la jornada matutina. Després un descans amb tal d'evitar les hores de màxima calor, i ja a la vesprada a les 17 hores, novament en marxa la competició fins al final de la mateixa. Poc a poc anava decidint-se quins equips s'eliminaven i quins anaven a passar a quarts de final, dos equips de cadascun dels quatre grups serien els que passarien. L'afluència de públic en la vesprada del dissabte fou notòria, disfrutant d'un espectacle diferent i peculiar, tal volta únic al mon.
Els jugadors s'esforçaven a tope amb tal d'aconseguir la victòria, amb alguna xicoteta eixida de to en quan a contacte físic, però foren mínims estos casos, la lluita noble era constant amb tal d'aconseguir col·locar la pilota dins de les menudes porteries. Els jugadors i organitzadors van tenint més clares les originals normes i tots tenen més clar com s'ha d'actuar.
Al voltant de les 22'15 finalitzava la fase de grups, i els huit equips classificats passaven a disputar els quarts de final, i seguidament els quatre guanyadors (un per penals) competien en les semifinals del torneig que foren:
Aberroncho 4 – Drink Team 1
Uns curtits jugadors de gran qualitat guanyaven a uns joves valors de la cantera bocairentina.
Bocadil 0 – Casa'l Sanz 2
Un dels històric del futbol local dels darrers anys perdia davant d'un equip plagat de jugadors del C.D.Bocairent.
I com a colofó la gran final, disputà per dos equips que per mèrits propis presentaven la seua candidatura al títol d'esta segona edició del Futbol al Rogle.
Després d'un partit de màxima igualtat, el resultat final fou d'Aberroncho 1 – Casa'l Sanz 1, lo qual obligava a decidir el torneig als penals, sent l'equip de Casa'l Sanz el que estigué més acertat i s'emportà el títol que no pogué guanyar l'any passat.
El punt i final fou el lliurament de trofeus per part del coordinador d'esports i d'un membre de l'organització. Cridant l'atenció a alguns espectadors la falta d’algun representant municipal.
Acte seguit i una volta buida la Plaça tocava tornar-la al seu estat habitual. Els membres de l'organització que quedaven, junt al coordinador d'esports, així com a la inestimable ajuda d'alguns jugadors, prompte feren que la Plaça passara de ser un camp d'esports al “coso taurino” que sempre ha segut.
Tan sols resta agrair sumament a tots els que han fet possible la disputa del torneig, des de la regidoria d'esports de l'Ajuntament, passant per la Penya Taurina, el Patronato, els equips participants, alguns membres del Zinganillo, la indispensable llavor del coordinador d'esports, sense el qual tot açò seria impossible, així com a familiars i amics dels organitzadors, .., MOLTES GRÀCIES A TOTS, i fins la pròxima edició.
