COM AÇÍ ES DE BADES.

Ja fa unes setmanes un progenitor d'un xiquet que volia participar al campionat, i que no s'havia apuntat des d'un inici, volia que el xicon jugara en algun equip. Circunstància esta que des de l'organització sempre s'ha procurat arreglar de la millor de les maneres possibles, tractant d'equilibrar al màxim els equips i procurant que qualsevol xiquet puga jugar malgrat no s'haja apuntat des d'un inici com correspondria per bé de tots.

Tractant de valorar totes estes qüestions i alguna altra més, el susdit progenitor va comentar que jugaria de manera temporal, i fins que iniciara una altra activitat abans d'acabar la temporada, ja que com a este campionat jugar es de bades s'ho deixaria i que com a l'altra activitat calia pagar, clar, no anava a deixar-ho.

Va ser ahí quan l'opinió de l'organització va variar, ja que si bé el xiquets sempre han merescut el màxim respecte i el mereixeran, l'actitud paternal no es va considerar la més correcta, per lo que es va aconsellar que el xiquet enguany participe a l'altra activitat, ja que es paga, i que a l'any que ve si vol, que ho valore i s'apunte de bades al futbol.

En açò el que es vol recalcar es que, si bé el jugar al campionat del Patronato, sempre ha segut de bades, i esperem que per molts anys més, (seguint una de les màximes de la institució, el donar-ho tot sense esperar res a canvi), no per això s'ha de desmerèixer, ja que no sempre el que més costa es el que més val.

Es tracta de posar-li imaginació, esforç i carinyo per tractar que la cosa resulte lo més digna possible, ja que com sempre es recalca, els xiquets s'ho mereixen tot. Per exemple enguany s'han fet equipatges nous, gràcies a la inestimable col·laboració de Caixa Popular, així com s'estan invertint els beneficis obtinguts al Futbol al Rotgle, millorant les instal·lacions i els voltants, en la mesura de lo possible, així com adquirint nous materials.

MÀXIMA RIVALITAT

Començada la Quaresma espiritual, hem acabada la quaresma futbolística, ja que a la fi, després de Festes i mal oratge, s'ha représ el campionat amb la disputa de dos encontres de màxima rivalitat, dels que fan afició, si bé no s'ha complit la dita de “polvo eres y polvo al Patronat tindràs”, ja que degut a les constants pluges el camp a esta jornada s'encontrava humit i amb un bon estat per a la pràctica del joc, evidentment dins de les pròpies característiques del camp del Patronato.

La matinal futbolera ha donat es el següents resultats:

El Diablo Infernal 4 – Los Machacantes 3
Los Guacamoles 4 – Los Filipenses 5

Al primer dels partits, novament l'equip de Los Machacantes ha donat la cara i li ho ha posat molt difícil al contrincant per a poder endur-se els tres punts, com sempre li ha faltat un poquet per a poder augmentar el seu propi caseller de punts. Un disputat partit en el que un tira i afluixa per ambdós parts ha fet que qualsevol haguera pogut guanyar el partit, fent-ho finalment l'equip de Llucifer, gràcies al millor encert de cara a porta.

En en el segon dels encontres, amb la disputa del lideratge en joc, l'equip de Los Filipenses disputava l'encontre amb dos serioses baixes que li feien posar en perill la seua primera posició. D'això s'ha aprofitat amb saviessa el conjunt de Los Guacamoles, que gràcies al gran nivell de joc de tots els seus membres baix el comandament del seu capità, han arribat a posar-se amb dos gols d'avantatge al marcador (3-1), si bé el capità de l'equip Filipense donant-se conter de la greu situació ha fet un canvi a la porteria, que ha fet que l'equip de camp isquera reforçat, podent remuntar la renda perduda i endur-se els tres punts, amb gran esforç i lluita constant.

Uns grans partits, en els quals es posa de manifest setmana rere setmana, que els jugadors més joves de tots els equips van incrementant la seua vàlua futbolística, i van donant-se conter del sentit del joc i de les millors vessants que este esport oferix.

“COMPUESTO Y SIN NOVIA”

Una volta més, i ja en van tres, la neu ha fet acte de presència i ha impedit la disputa de 12ª jornada de lliga. Si bé com la cosa no estava clara, fins a ultima hora no s'ha decidit ajornar els partits.
A primer hora del matí el cel estava amenaçant, si bé no feia res, pel que s'ha decidit fer tots el preparatius per si l'amenaça no es feia realitat, s'ha marcat el camp, s'ha aplanat el terreny de joc, s'han llevat les oportunes pedres, etc.; no obstant una hora abans de començar el primer partit una lleu nevada començava a fer acte de presència, no de manera forta però sí més o menys constant, pel que l'organització decidí que si al primer encontre hi havia prous xiquets per part dels dos equips per a jugar el partit, la jornada es portaria endavant, en cas contrari s'ajornaria. Cert és que a l'hora de començar el primer dels encontres la cosa apretava, no fort però sí que bastant, i a la volta l'assistència de jugadors ha sigut mínima, de tal forma que la jornada ha quedat aplaçada, per tant els joves esportistes hauran, una volta més, de guardar-se les seues ansies futbolístiques fins a la setmana que ve (si el tiempo no lo impide).

Canviant de terç, aprofitarem esta xicoteta resenya patronàtica per mostrar el nostre més sentit condol per la defunció d'una de les persones altament involucrades amb la institució del Patronato des de fa molt de temps, la mort de José Vicente Albero Vicedo, no per esperada ha sigut menys dolorosa. Com ací creiem que el Patronato es tot, des de la primera teula del sostre fins l'ultima pedra del camp de futbol, així com també ho son les persones que li donen vida i fan funcionar la institució. Digne es reconèixer la llavor que Albero ha fet sempre per que el Patronato siga una institució viva i amb ganes de fer coses constantment, dedicant gran part del seu temps als altres. Es una d'eixes persones que hi ha als pobles amb ganes de fer coses altruisticament pels altres i que tanta falta fan sempre a les xicotetes poblacions com la nostra. Gràcies per tot el que has fet pel Patronato en particular i pel poble en general.

BONES FESTES

Un any més, i ja en van 150, la festa morocristiana bocairentina en la seua màxima expressió es fa present novament. La tradició bocairentina , segons promesa feta al 1632 de fer festa al patró Sant Blai cada 3 de Febrer, es compleix novament (primer Soldadesca despres Moros i Cristians).

Des d'estes modestes línies volem desitjar a tots unes bones festes patronals, començant pels capitans i alferes, seguint pels organitzadors (junta de festes i juntes de filaes), per les autoritats (civils i religioses), així com a tots i cada un dels festers. També en especial desitjar que tinguen unes bones festes patronals a tots els bocairentins i forasters, que no sent festers, tenen al seu dintre les festes més que alguns que es preen de ser festers. Esperem que els festers tinguen el màxim respecte pels no festers, complint horaris, evitant talls, respectant als espectadors, etc.. Ser fester no és sols apuntar-se i vestir un trage, és sentir-ho i respectar als demés.

Bones festes a tots.

CRÒNICA JORNADA 11. UNS LIDERS SOLIDS

Immersos ja en plena voràgine festera el campionat del Patronato ha disputat l'última jornada abans de Festes. Fidelment els joves esportistes han complit amb el compromís setmanal futbolístic, en un dia que el “vent de processó” també feia acte de presència, a la volta que els rajos solars s'agraïen en gran manera. Abans de començar els encontres s'ha tingut que retirat alguns “efectes secundaris” de la nit de festa.

Referent als partits, els resultats que s'han donat han segut:

Los Filipenses 8 – El Diablo Infernal 2
Les Taràntules 4 – Los Guacamoles 13

El primer dels encontres s'ha iniciat amb el nombre mínim de jugadors per poder fer-ho, cinc per cada equip, si bé després s'han incorporat uns poquets més. A altres la proximitat de les Festes i/o els efectes secundaris de la nit festera (per part dels pares), han fet que no acudiren a jugar. El líder, molt a pesar d'encontrar-se davant un ferri contrincant, ha pogut, no sense dificultat, aconseguir la victòria. Això sí una victòria molt treballada, amb constants canvis de porter per part dels dos equips, per tal de tractar de traure-li la màxima rentabilitat a cada un dels equips.

En lo que es referix al segon dels partits, Los Guacamoles també han posat de manifest la seua candidatura al títol, amb la disputa d'un gran partit per part de tots els seus membres. Les Taràntules, a pesar de no tindre mal equip, quan encaixen un parell de gols, fa que la moral baixe molts enters, el que fa que després fer-los més gols siga més fàcil amb la moral decaiguda. Amb una millor organització de l'equip i una moral reforçada, la cosa milloraria notablement. Per això des d'estes línies els animen a continuar endavant amb la força i qualitat que sempre han tingut i tenen.

Per finalitzar aprofitar per destacar que hem adquirit dos nous esfèrics (mundialistes) per que els xiquets puguen desplegar amb millors condicions la seua qualitat futbolística, així com també hem fet un tiraset per poder aplanar el camp quan este ho necessite, i hem plantat uns quants arbres a la part d'on pega el sol, per que durant la temporada estival, d'ací uns anys, facen ombra i la calor es veja minvada, podent disfrutar durant tot l'any del vell camp del Patronato amb les millors condicions possibles.