La institució del Patronato durant la setmana d'abans tractà per tots els mitjans que el camp estiguera en les millors condicions possibles, i creiem que s'aconseguí. Amb un bon estat del camp i amb la millora de les condicions de rec, començà el dissabte pel matí els partits de grups, seguint a la vesprada, lo qual derivà en les següents semifinals (Estudiants contra Espanyoletos/Contrabandistes i Marrocs contra Mosqueters).
La primera de les semifinals no tingué color, els Estudiants guanyaren de forma aclaparadora, la segon estigué més igualada, tant que els penals foren els que decidiren que els Marrocs passaren a la final.
Al tercer i quart lloc, els Mosqueters donaren una lliçó a la resta, posant en lliça d'inici als membres més menuts de l'equip que o bé encara no havien participat o bé ho havien fet poc, un gran detall. Estes xicotetes figures a més no li perderen la cara al partit, i si bé els Espanyoletos aprofitaren la situació, conforme anaren produint-se els canvis per la gent més gran la cosa fou igualant-se i quasi estigueren a punt de poder guanyar el partit, que finalment fou per als de la creu.
A la final, si bé el favoritisme era per als Estudiants que presentaren durant tot el campionat un equip de qualitat, de gen gran i adequadament entrenada, els Marrocs no desentonaren en absolut, aprofitant amb saviesa les seues armes i estant a punt d'almenys igualar la contesa, no obstant un clar penal a l'últim minut marcat pels Estudiants decantà la victòria al seu favor per un únic gol de diferència. Fou una gran final, amb emoció i lluita fins a última hora.
