Amb la disputa de la jornada quinze, conclou la lliga 2.009-2.010, per a donar pas, després de Pasqua de Sant Vicent, a les emocionants eliminatòries que dilucidaran l'altre equip que s'enfrontarà al campió de lliga, a la gran final de la Festa del Patronato.
Los Filipenses, han segut un digne guanyador de l'edició número no se quants del longeu Campionat del Patronato, bressol dels joves futbolistes locals, podent donar fer que n'hi han prou que apunten serioses maneres per al desentroll d'este esport, es a dir, hi ha cantera.
També s'ha posat de manifest, com sol passar a quasi tots els campionats de llarga durada, que l'assistència fa molt per a poder guanyar, i així s'ha demostrat jornada rere jornada. Havent-hi dihuit jugadors dels quaranta-set inscrits que han assistit a tots els encontres, quasi el 40% dels participants, una xifra més que acceptable.
L'última jornada ha produït estos resultats:
El Diablo Infernal 8 – Les Taràntules 3
Los Filipenses 15 – Los Machacantes 0
El primer dels encontres ha segut un partit d'anades i vingudes, on ambdós guardametes han tingut un paper més que destacat, si bé l'artilleria del Diablo tenia la punteria més afinada, el que ha fet que s'enduguera els tres punts, així com els pals de les porteries també han segut uns destacats protagonistes d'este encontre, fent-se sonar en més d'una ocasió.
A l'últim partit de lliga, l'equip de Los Machacantes ha acusat en gran manera la falta de dos dels seus principals jugadors, i si a això afegim que jugaven contra el campió de lliga, amb tots els seus components al terreny de joc, la cosa es traduïx en el resultat que s'ha donat. I si bé cal felicitar al campió per haver guanyat la lliga, també cal felicitar la resta d'equips per la seua combativitat i saber estar al terreny de joc, en especial a Los Machacantes, que a pesar de no guanyar massa, sempre han desplegat un joc digne d'elogi, així com una seriositat i una moral alta, cosa que es mereix un reconeixement des d'estes modestes línies, felicitacions tant a ells com als pares.
Ara ja passem a les eliminatòries, millor dit, ara anem a Pasqua, arreplegarem la mona del Catecisme, i les que “caiguen”, que sempre son benvingudes, i disfrutarem al màxim d'estes dates en les quals cadascú, majors i grans, poden aprofitar per a traure-li el major partit segons la vessant que s'elegisca. Ah!, i coneixement a l'hora de trencar els ous…, de la mona.
Los Filipenses, han segut un digne guanyador de l'edició número no se quants del longeu Campionat del Patronato, bressol dels joves futbolistes locals, podent donar fer que n'hi han prou que apunten serioses maneres per al desentroll d'este esport, es a dir, hi ha cantera.
També s'ha posat de manifest, com sol passar a quasi tots els campionats de llarga durada, que l'assistència fa molt per a poder guanyar, i així s'ha demostrat jornada rere jornada. Havent-hi dihuit jugadors dels quaranta-set inscrits que han assistit a tots els encontres, quasi el 40% dels participants, una xifra més que acceptable.
L'última jornada ha produït estos resultats:
El Diablo Infernal 8 – Les Taràntules 3
Los Filipenses 15 – Los Machacantes 0
El primer dels encontres ha segut un partit d'anades i vingudes, on ambdós guardametes han tingut un paper més que destacat, si bé l'artilleria del Diablo tenia la punteria més afinada, el que ha fet que s'enduguera els tres punts, així com els pals de les porteries també han segut uns destacats protagonistes d'este encontre, fent-se sonar en més d'una ocasió.
A l'últim partit de lliga, l'equip de Los Machacantes ha acusat en gran manera la falta de dos dels seus principals jugadors, i si a això afegim que jugaven contra el campió de lliga, amb tots els seus components al terreny de joc, la cosa es traduïx en el resultat que s'ha donat. I si bé cal felicitar al campió per haver guanyat la lliga, també cal felicitar la resta d'equips per la seua combativitat i saber estar al terreny de joc, en especial a Los Machacantes, que a pesar de no guanyar massa, sempre han desplegat un joc digne d'elogi, així com una seriositat i una moral alta, cosa que es mereix un reconeixement des d'estes modestes línies, felicitacions tant a ells com als pares.
Ara ja passem a les eliminatòries, millor dit, ara anem a Pasqua, arreplegarem la mona del Catecisme, i les que “caiguen”, que sempre son benvingudes, i disfrutarem al màxim d'estes dates en les quals cadascú, majors i grans, poden aprofitar per a traure-li el major partit segons la vessant que s'elegisca. Ah!, i coneixement a l'hora de trencar els ous…, de la mona.
