Durant estos dies hem aprofitat per pintar les porteries, així com altres indrets de les instal·lacions, i fer trasllats d'arena a les zones mes deficitàries, amb tal de mantindre el terreny de joc en les millors condicions possibles.
En lo que es referix a la jornada en si, destacar com diu el títol, que el que està marcant la tònica del campionat es que l'equip que juga amb tots els seus membres, per regla general acaba guanyant el partit, en canvi la falta d'efectius suposa nombroses dificultats per a poder guanyar. En especial quan els que no van a jugar, son els jugadors d'últim any, es a dir els més majors, que son els que tenen que “tirar del carro”. Clar està que de vegades un no pot acudir pel que siga, però també s'aprecia quan un passa d'anar a jugar, amb una falta de respecte total per a la resta de companys, que amb molta il·lusió van a desenrotllar les dots futbolístiques i cauen en la desmoralització per les continues faltes d'assistència dels companys. Tal volta els pares tindrien alguna cosa que dir ací, però…
Com es podrà apreciar als resultats, de seguida es veu qui son els equips als que es han faltat efectius, cosa que ja va convertint-se en una mala costum:
Los Guacamoles 14 – Les Taràntules 2
El Diablo Infernal 0 – Los Filipenses 6
Els dos equips que encapçalen la taula classificatòria, han posat de manifest la seua candidatura al títol, a part de per la seua qualitat, per la màxima assistència a tots els encontres dels membres més decisius d'ambdós equips.
Si alguna cosa positiva té la mancança dels efectius més majors, es que els més xicotets tenen que posar tota la carn al rostidor, el que fa que augmenten la seua qualitat futbolística a passos agegantats, (malgrat encara queda algun que fa muntonets, actuació tradicional a les primerenques edats del campionat).
No obstant, cal recordar que l'any passat va haver-hi un equip que tan sols va guanyar un partit, i en cap moment va decaure en la seua il·lusió per participar, la qual cosa vol dir que hi ha anys que es guanya, altres que es perd, però no per això cal decaure, i més enguany que els equips estan prou igualats, però si no s'assistix. Com ja s'ha comentat l'actitud paternal es la que te que animar als xavals, tant a participar com a no decaure en l'empeny futbolístic, que a la volta açò comporta altres valors, que sempre ha tingut present una institució com el Patronato (respecte, solidaritat, companyerisme, formalitat, esportivitat, etc.).
En lo que es referix a la jornada en si, destacar com diu el títol, que el que està marcant la tònica del campionat es que l'equip que juga amb tots els seus membres, per regla general acaba guanyant el partit, en canvi la falta d'efectius suposa nombroses dificultats per a poder guanyar. En especial quan els que no van a jugar, son els jugadors d'últim any, es a dir els més majors, que son els que tenen que “tirar del carro”. Clar està que de vegades un no pot acudir pel que siga, però també s'aprecia quan un passa d'anar a jugar, amb una falta de respecte total per a la resta de companys, que amb molta il·lusió van a desenrotllar les dots futbolístiques i cauen en la desmoralització per les continues faltes d'assistència dels companys. Tal volta els pares tindrien alguna cosa que dir ací, però…
Com es podrà apreciar als resultats, de seguida es veu qui son els equips als que es han faltat efectius, cosa que ja va convertint-se en una mala costum:
Los Guacamoles 14 – Les Taràntules 2
El Diablo Infernal 0 – Los Filipenses 6
Els dos equips que encapçalen la taula classificatòria, han posat de manifest la seua candidatura al títol, a part de per la seua qualitat, per la màxima assistència a tots els encontres dels membres més decisius d'ambdós equips.
Si alguna cosa positiva té la mancança dels efectius més majors, es que els més xicotets tenen que posar tota la carn al rostidor, el que fa que augmenten la seua qualitat futbolística a passos agegantats, (malgrat encara queda algun que fa muntonets, actuació tradicional a les primerenques edats del campionat).
No obstant, cal recordar que l'any passat va haver-hi un equip que tan sols va guanyar un partit, i en cap moment va decaure en la seua il·lusió per participar, la qual cosa vol dir que hi ha anys que es guanya, altres que es perd, però no per això cal decaure, i més enguany que els equips estan prou igualats, però si no s'assistix. Com ja s'ha comentat l'actitud paternal es la que te que animar als xavals, tant a participar com a no decaure en l'empeny futbolístic, que a la volta açò comporta altres valors, que sempre ha tingut present una institució com el Patronato (respecte, solidaritat, companyerisme, formalitat, esportivitat, etc.).
